Ací esterà continuat diferens treballs i desditxas que àn succeït en lo present Principat de Chatalunya y en particular a nostre bisbat de Gerona, del que o noto per cosa memorable y per haver-o vist part [Fitxer informàtic] / [Fèlix Domènech]
Domènech, Fèlix


[Sant Feliu de Guíxols?] : [s.n.], [1700]
1 recurs electrònic
Edició digital: Universitat Autònoma de Barcelona.

La Villa de Palafrugell durante las guerras con Francia en el reinado de Carlos II / por Ramiro Medir Jofra
Medir i Jofra, Ramir


En: Revista de Palafrugell. Palafrugell. Año V, núm. 6-7 (junio-julio 1966), p. 6-7

El Poder naval y las guerras con Francia Cataluña, 1652-1673 / Antonio Espino López
Espino López, Antonio


En: Revista de historia naval, Núm. 148 (2020) , p. 9-27

En el presente trabajo se analiza, en la coyuntura bélica que iría de 1652 a 1673, cómo la estrategia defensiva hispana en Cataluña, en los conflictos habidos contra Francia, pasó por los intentos a la desesperada de mejorar las principales defensas marítimas del Principado, aparte de Barcelona, Rosas, Cadaqués y Palamós, toda vez que las unidades de combate, ya fuesen galeras o galeones y/o fragatas, apenas si podían garantizar dicha defensa por encontrarse la marina de guerra en franca decadencia. Para nuestro propósito se ha analizado, contrastándola, información procedente de diversas secciones del Archivo de la Corona de Aragón y del Archivo General de Simancas.

La Diada de la gent d'en Bas / Miquel Puig i Reixach, text
Puig i Reixach, Miquel


En: Garrotxes. Cassà de la Selva, núm. 30 (tardor-hivern 2022), p. 94-95 : il. (Patrimoni. Història) 

Breve discripcion de las honras funerales que hizo la magnifica y real villa de Tarrega a la magestad catholica de nuestro rey Carlos Segvndo, de eterna y feliz memoria .... Y Oracion funebre que dixo el dotor Joseph Formiguera ...



Barcelona : por Francisco Gvasch ..., 1701
[12], 20 p. ; 20 cm
Port. orl. amb escut i capll. 35 lín., postil·les i reclams.

Copia de dos reales cartas que escrivió el Rey ... Carlos II ... al general de la artilleria D. Pedro Rubi, y de Sabater ... : en que dandose ... por satisfecho de lo que obrò ... en defensa de la plaça, en suposicion de que vivia quando se despacharon, siendo assi que muriò de la herida del braço ... el dia 25 de iunio deste año 1693, le honra con ... mercedes singulares
Carles II de Castella i d'Aragó


Barcelona : en la imprenta de Juan Jolis, 1693
[4] p. ; 32 cm
Port. orlada i caplletra orn. xilogràfica.

Don Juan Bayarte Calasanz y Ávalos (1622-1689), un governador de la Ribagorça a la mediterrània de Carles II / Recensió de Josep Manuel Martínez Paris
Martínez Paris, Josep Manuel


En: Revista Ripacurtia. Benavarri. segona etapa, núm. 1 (2019) , p. 223-224 (Treballs de recerca i recensions) 
Ressenya de:
. Don Juan Bayarte Calasanz y Ávalos (1622-1689) : un governador de la Ribagorça a la Mediterrània de Carles II / Antonio Espino López. Benavarri : Centre d'Estudis Ribagorçans, 2009

Señor. La villa de Monblanch ... dize: que en el año 73 represento en un memorial a la Magestad de la Reyna Madre los servicios tiene echos a V. Magestad desde el año 50 hasta el de 69 ...

Ajuntament de Montblanc.


[S.l.] : [s.n.], [1683 o post.]
[4] p. ; 28 cm

Primera relacion de la derrota, que las armas de el Rey Nuestro Señor (que Dios guarde) han dado á la guarnición francesa de Blanes y noticia de los cabos muertos y prisioneros. Venida a esta ciudad por expresso despachado del Excelentissimo Señor Marques de Gastañaga, virrey y Capitan general deste Principado



Barcelona : en casa Rafael Figuero, [1695?]
[4] p. ; 22 cm
Gravat xil. amb escut reial. Data obt. de l'interior del document.

La Manifestación..., de Serapi de Berard / MG
Güell i Junkert, Manuel


En: A carn! : publicació electrònica d'història militar catalana. Any 5. II època, núm. 14 (setembre 2010), p. 34-36 (L'espasa i la ploma) 

Liquidar tota una manera de fer / Escrit per Xavier Ferré Trill
Ferré i Trill, Xavier


En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. Novena època (1r trimestre 2019), 1 fitxer html: il.
Ressenya de:
- Serra i Puig, Eva. La Formació de la Catalunya Moderna (1640-1714) / Eva Serra i Puig. Vic ; Barcelona : Eumo Editorial : Institut d'Estudis Catalans, 2018

Addicion al memorial presentado al Rey ... por las sinco dignidades reales, en la reintegracion sumaria, que piden en la Real Audiencia de Cataluña, de la iurisdicion temporal de la villa de San Iuan las Abadessas y sus onze lugares de la qual fueron espoliadas en el año 1644, por los ministros de Francia



Barcelona : en la imprenta de Raphael Figuerò, 1683
[24] p. ; 31 cm

La Formació de la Catalunya Moderna (1640-1714) / Eva Serra i Puig ; [pròleg de Josep Fontana, nota introductòria de Joaquim Albareda]
Serra i Puig, Eva


Vic ; Barcelona : Eumo Editorial : Institut d'Estudis Catalans, 2018
294 p. ; 21 cm (Referències, 63) 
ISBN 9788497666435

La història de les institucions polítiques catalanes a l'època moderna va ser el principal àmbit de recerca d'Eva Serra. Gràcies a ella vam entendre més bé un període cabdal per a Catalunya, ja que fou en aquests anys que les institucions heretades de l'Antic Règim van haver d'adaptar-se per superar les conjuntures més crítiques i trobar solucions a les exigències de cada moment. La historiadora va subratllar el paper de les Corts i la importància de les Constitucions com a peces clau del sistema polític català anterior a 1714, tot mostrant-nos les potencialitats d'aquells mecanismes de representació política basats en estaments i privilegis, on no hi havia llibertat de l'individu, però sí "llibertats" dels col·lectius. Aquesta edició, que inclou un pròleg de Josep Fontana i una nota introductòria de Joaquim Albareda, posa a l'abast dels lectors alguns dels treballs fonamentals d'Eva Serra, il·lustratius d'una recerca que ha enriquit la nostra mirada sobre la història institucional i política catalana en els segles moderns. (Editorial).

Entre Francia y España. Conflicto político y defensa hispánica de la frontera en la Cerdaña, 1659-1672 / Antonio Espino López
Espino López, Antonio


En: Hispania. Madrid. Vol. 77, núm. 257 (2017) , p. 705-733
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglés.

El principal objectiu d'aquest treball ha estat analitzar la constitució d'una nova frontera militar a Catalunya i el paper específic jugat per la comarca de la Cerdanya, dividida entre les monarquies francesa i hispana des de 1659. S'ha comparat les aportacions d'autors com a P. Sahlins i A. Ayats amb la documentació exhumada en l'Arxiu General de Simancas i l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Els anys que intervenen entre la Pau dels Pirineus i l'inici de la guerra d'Holanda ens permeten contextualitzar les enormes dificultats tingudes per la Monarquia Hispànica a l'hora de desenvolupar una política defensiva adequada a l'àrea, concloent que les dificultats econòmiques van llastrar la possibilitat de fer de Puigcerdà una veritable fortalesa capaç de representar un perill real per a la corona francesa al Pirineu.

Este traslado fue bien y fielmente sacado del original Real despacho y privilegio en papel escrito al Valle de Ara[n] y à sus moradores, concedido y firmado por la S.C. y real magestad del rey ... Carlos Sigu[n]do ...

Lloctinent General de Catalunya.


[Barcelona?] : [s.n.], [1676 o post.]
[8] p. ; 2o ; 29 cm
Reclams. Caplletra ornada. Privilegi datat a Madrid el 13 d'octubre de 1675. Trasllat datat a Barcelona el 12 de juny de 1676 i signat per Juan Pacheco (lloctinent de Catalunya). Tít. obtigut de les 1es línies de text.

"Privilegi reial concedit a la Vall d'Aran sobre el comerç amb França en temps de pau i de guerra".

Señor, La ciudad de Manresa, dize, que sobre los procedimientos, que ha experimentado, q[ue] [i.e. de] la jurisdicio[n] eclesiastica, en descredito de tan fieles vassallos de [i.e. que] V. Magestad goza en aquella ciudad, publicò dos justificaciones impressas. Vna en orden à la nullidad de las censuras, en que declarò el ordinario de Vique aver incurrido, los conselleres de dicha ciudad, que se hallavan entonces y dos de su consejo. Otra que puso à los reales pies de V. Magestad, en que mas por extenso se explicò el justo sentimiento en que se hallava, viendose tan poco favorecida de su prelado ...

Ajuntament de Manresa.


[Cataluña?] : [s.n.], [1691 o post.]
[80] p. ; 2o ; 29 cm
44 línies, postil·les i reclams. Caplletra ornada a l'inici del text. Inclou la carta i relació dels fets enviada al rei el 8.7.1688 amb motiu de la revolta de les faves. Tít. obtingut de l'epígraf i de les 1es línies del text.

Señor, la ciudad de Manresa dize que por vassalla de V. Mag. no solo es catolica sino que desea parecerlo ...

Ajuntament de Manresa.


[Cataluña] : [s.n.], [1691 o post.]
[24] p. ; 2o; 30 cm
Postil·les i reclams. Caplletra ornada. Lloc de publicació probable deduït del contingut del text. El 7.2.1691 és la data més moderna que se cita al text. Tít. obtingut de l'epígraf i de les 1res línies del text.

Memorial de la ciutat de Manresa al Rei sobre l'excomunió contra ella per part del bisbe de Vic amb motiu d'un plet entre el Consell de la ciutat i el Convent de Dominiques.

La Revolta dels barretines : Centelles (1687-1689) : causes i conseqüències / Anna Chávez Calm
Chávez Calm, Anna


Centelles : Ajuntament de Centelles, 2007
52 p. ; 22 cm (Coneguem Centelles, 2) 

Allegacion juridica, y en echo por la Vniuersidad y iurados de la villa de San Vicente dels Orts, del obispado de Barcelona, Principado de Cathaluña, en justificacion de lo que suplican à su Magestad ...

Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts.


Barcelona : en casa de Vicente Surià, 1681
23 p. ; 2º ; 30 cm
Fons de la Guerra de Successió (1680-1750). Text emmarcat, a 2 cols. separades per filets tip., 38 lín., reclams. Capll. orn., fris tip. Peu d'impremta obtingut del colofó. Text signat per Pablo Torres. Títol obtingut de l'epígraf i les primeres paraules del text, el precedeix: "Iesus, Maria, Ioseph con los Santos tutelares".

L'Experiència de Vic en les guerres de Catalunya, 1660-1690 / Antonio Espino López
Espino López, Antonio


En: Ausa. Vic. vol. XXVII, núm. 175 (2015) , p. 45-59
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

En aquest article ens proposem analitzar la importància del fenomen bèl·lic a Vic i a tota la comarca d'Osona en el període que aniria entre la Pau dels Pirineus (1659) i el començament de la Guerra dels Nou Anys (1689). Després de molts anys de guerra entre el 1637 i el 1659, la societat osonenca encara haurà d'afrontar noves proves com l'allotjament dels soldats del rei i un cert servei de tropes, a més de fer front a una fiscalitat de guerra cada vegada més feixuga.